22 de gen. 2012

EL TRAM FINAL DE LA MINA DE CAN RATÉS

Les pluges de la passada tardor també ens han deixat una sorpresa, amb la caiguda d'un mur exterior de la Masia de Can Ratés, ha quedat al descobert el tram final de la Mina a la seva arribada cap al llac, com podeu veure a les fotografies de sota.

A la recerca que va fer el SSOM l'any 2009 per documentar el cartell informatiu instal.lat al costat de la Paret d'en Ratés, deiem fins on es conservava el tram de construcció visible de la paret, construida uns anys abans de la IIIa. Guerra Carlista (1860 aproximadament), pel Baró de Ratés, propietari del Mas Poch (avui conegut com Masia de Can Ratés), amb la finalitat de  nodrir el petit llac construït a la Masia.

Estaria molt bé que quan es faci la reconstrucció del mur es deixi visible aquesta boca de la mina a la seva arribada a la Masia de Can Ratés.




NOVEMBRE PLUJÓS I AMB LLEVANTADES ...

El mes de novembre ha estat molt plujós, això ens ha deixat moltes imatges, a la Font del Boter hi vàrem trobar una salamandra (cada cop n'hi ha menys) i hi va aparèixer un brollador natural al costat de la Font.








A la platja, els temporals de la tardor, rematats a començaments de desembre, s'han endut la platja en el tram que va des de la Riera cap al terme municipal de Pineda de Mar.
La situació més crítica es va produir la primera setmana de desembre, quan les onades, després de dies de picar i endurse la sorra, la vella canonada d'aigües brutes en desús, cables elèctrics i de fibra òptica i les palmeres plantades vora el camí, va arribar pràcticament a les vies del tren. Encara s'està treballant en la restauració dels danys.
Fins i tot el búnquer de la platja, declarat BCIL i restaurat, senyalitzat i protegit amb pals i corda, va veure com les onades passaven per sobre i s'enduien part de la seva protecció, per sort, el cartell de senyalització no va quedar malmès.


La platja als anys noranta






INAUGURACIÓ DEL MUSEU DE LA PAGESIA

El 26 de novembre de 2011 es va inaugurar el "Museu de la Pagesia", ubicat a la Masia de Can Casas de Santa Susanna, amb un projecte musístic molt interessant per donar a entendre als visitants, entre els quals hi haurà moltes escoles, la història de la pagesia catalana.
El SSOM va cedir a l'empresa Magma, Serveis Culturals, SL, encarregada del projecte, vint-i-cinc imatges fetes de camps, barraques, conduccions de reg, eines ... del nostre poble, perquè considerem que és molt bo que hi ha apareguin imatges autòctones d'un poble en el que, fins fa pràcticament vint anys, l'agricultura era la principal font de riquesa i dedicació.



PARTICIPEM A L'OFRENA FLORAL DE L'11 DE SETEMBRE

L'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, el SSOM va participar a l'ofrena floral que es va fer a la Rambla dels Països Catalans, juntament amb l'Ajuntament i altres entitats del poble.
La nostra ofrena va consistir en un ram fet amb branques de ginjoler (en castellà "azufaifo", de la seva fusta se'n fan gralles i tenores, i el seu fruït és el gínjol), com a símbol de catalanitat, i branques d'olivera, com a símbol de la pau, tot envoltat amb la senyera.



VESPES ASIÀTIQUES A CAN TUSET

De tots és sabut que l'estiu omple Santa Susanna de visitants, la zona hotelera s'omple de turistes, els segons residents també deixen el seu habitatge principal per passar l'estiu entre nosaltres. Els últims dies d'agost, però, n'hem trobat de ben curiosos. La família Sardà-Tuset, ens ha convida a veure el vesper que les vespes asiàtiques han fet al pou de casa seva. No són pas les vespes que coneixem, provenen d'Àsia i van aparèixer al sud-oest de França el 2005, introduïdes en mercaderies importades. De França van passar a Euskadi el 2010 i el 2011 han arribat a Catalunya.


Al Butlletí SSOM número 12 hi trobareu un article que explica com la Vespa velutina nigrithorax s'alimenta d'abelles, entre d'altres insectes, i d'aquí s'explica que fessin el seu niu a Can Tuset, doncs la fina és ben a prop de la Cal Xic, ón en Salvador Trias hi té ruscos d'abelles.


Els experts diuen que tenen una gran capacitat d'expansió i que s'adapten amb facilitat als entorns habitats, però que la seva picada no és pitjor que la del seu parent comú, la vespula vulgaris.

Us podem assegurar que el seu niu no s'assembla en res als tradicionals vespers que coneixem, ho podeu comprovar a les fotografies.


Abans de destruir el niu, la família Sardà Tuset va voler que també aquest fet formés part de la història del nostre poble, probablement el primer niu de vespres asiàtiques que ens han visitat, i per això us en deixem constància. Els hi agraïm la seva amabilitat i també la del Sr. Salvador Trias, que a través d'ells ens ha facilitat informació sobre aquests nou visitants del nostre poble.






16 d’ag. 2011

100 ANYS DE LA BÒBILA MARGALL

L’any 1911, la família Margall Fradera va construir una bòbila a Santa Susanna. El lloc escollit, com molts recordareu (la bòbila va tancar definitivament el 1983), és el lloc on avui hi ha construït l’hipermercat Carrefour i el seu aparcament. Enguany la bòbila hauria complert 100 anys, i molts de nosaltres encara ens referim a aquest indret amb el nom del Sot de la Bòbila o la Bòbila.

Durant els anys del seu funcionament va tenir una intensa activitat, va incorporar les millors maquinàries i forns per ser una indústria moderna i competitiva, i ho va aconseguir: l’any 1922 tenia una producció diària de 22.000 peces entre teules, rajols i altres peces destinades a la construcció, de diferents models.

Hem parlat amb en Pere Margall que pertany a l’última generació de la família que va treballar a la Bòbila i ens ha explicat els records tramesos pels seus avis i pare, i la seva experiència personal, doncs hi va treballar durant tretze anys.

A la portada del número 170 de la revista Germanor, setmanari de divulgació cultural de Malgrat de Mar, editada el 19 de març de 1.922, es narrava la visita que va fer a la bòbila en Narcís Garanger Sala i s’hi publiquen les fotografies fetes per Mn. M. Burch.

A les pàgines centrals del Butlletí SSOM podeu llegir l’article sorgit arrel de la xerrada amb en Pere Margall Cuatrecases, al qual agraïm l’atenció que ens va dispensar en una visita recent a casa seva, un relat molt interessant per conèixer la història d’una de les indústries més importants i emblemàtiques del nostre poble: la bòbila Margall.



La Bòbila Margall l'any 1922 (foto cedida per Pere Margall)


Treballadors de la bòbila (foto cedida Pere Margall)



La Bòbila després d'una de les inundacions sofertes (Foto Arxiu SSOM)

JA HA SORTIT EL SSOM BUTLLETÍ DE LA FESTA MAJOR !!!

Just s'ha acabat la nostra Festa gran, la Festa Major. El SSOM va organitzar, com els darrers anys, la lligada de cintes popular el dimarts dia 9 d'agost, amb gran participació de gent que van preparar tot el material que s'utilitza a les curses de cintes de petits, mitjans i grans.

I el dia 11 d'agost, dia de la nostra Patrona, Santa Susanna, vam posar un punt de distribució del Butlletí SSOM a la Plaça Catalunya. No us perdeu els continguts, portada i article central sobre els 100 anys de la Bòbila Margall, un interessant article de l'Isidre Mollfulleda sobre els primers turistes, notícies, entrevistes, i records de Cal Forner, una botiga de poble.

El podeu trobar a la Biblioteca Municipal i el podeu demanar al nostre correu ssom@telefonica.net i us el farem arribar.