Al terme municipal de Santa Susanna hi ha un arbre, concretament una alzina, a la qual van clavar una creu de ferro fa molts i molts anys. Amb el temps la fusta de l’alzina ha anat engolint la creu, de la qual només es veu una mica de la part superior, però ha quedat evidentment marcada la forma de la mateixa en la fusta del seu tronc.
El fet que va motivar això, queda recollit al llibre de Daniel Rangil “Històries i llegendes de l’any vuit” –Recull de cultural oral del Montnegre-, que va ser presentat el dia de l’aplec de l’Erola a l’Hostal Vell d’Hortsavinyà, i el dia de Sant Jordi a Santa Susanna.
La història, contada a en Daniel Rangil per en Joan Xaubet de Santa Susanna, diu que “El de Cal Santpare, en temps de batre el blat, es veu que de nit agafava un sac i l’anava a omplir a les altres cases que batien. Una vegada es veu que el van enxampar. Li van clavar una pallissa que el van matar i allà on va passar hi van posar una creu en un arbre”.
L’arbre en qüestió està a la vora d’un camí, l’accés al qual ha estat tallat des de fa un temps pel propietari de la finca de Mas Vivó Vell que ha reconstruït la casa i tancat totalment la finca.
Desconeixem amb quin títol legítim ha fet això, doncs és un camí que dóna accés a altres peces de bosc i camins, i per ón hi han passat morts, -si més no, el de Cal Santpare-, i segons la tradició dels avis, per un camí ón hi hagin passat morts no es pot privar mai més el pas. A més, hi ha veïns del poble que recorden que aquell camí era nomenat pels avis com el “Camí d’anant a missa”, per tant per allà anàven a Sant Pere de Riu, parròquia a la que pertanyien, tant els morts com els vius.
Doncs malauradament avui no s’hi pot accedir i per tant no es pot gaudir de la visita, si més no curiosa, a aquest arbre, al qual la nostra entitat ha proposat protegir i senyalitzar com a punt històric del municipi, així com que tingui un accés per tothom que el vulgui visitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada