Amb l’objectiu de conservar els elements arquitectònics d’interès patrimonial, promocionar-los turísticament i donar-li un valor afegit a la cultura i identitat, l’Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat la declaració de diversos elements de patrimoni arquitectònic del municipi com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).
Els elements catalogats són: el Búnquer de costa de la Guerra Civil Espanyola, la capella del Sant Crist de Balasch, la paret d’en Ratés, la Torre i la Masia de Can Ratés, la capella de Santa Susanna, el conjunt format per Can Salvi i Mas Parera, el Molí fariner d’en Jordà i la Torre de telegrafia òptica de Montagut.
Aquesta declaració es planteja en el marc del Projecte de Béns d’Interès Cultural i Patrimonials de Santa Susanna. També es va aprovar en el darrer ple municipal la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona perquè aquesta realitzi el Mapa de Patrimoni Local de Santa Susanna. Aquest Mapa és un inventari exhaustiu dels elements del patrimoni del municipi a través del qual s’elaboraran propostes de gestió: un catàleg, el Pla d’usos, la protecció per llei, desenvolupament d’elements per a la recerca de la història del municipi, etcètera.
Búnquer de costa (situat a la platja de les Dunes): formava part d’una línea que van construir els ajuntaments republicans de la comarca del Maresme per defensar-se i vigilar el territori en cas de bombardeig dels avions nacionals que s’enlairaven des de Mallorca per bombardejar Barcelona. Es van construir entre finals de l’any 1936 i l’any 1937. Després del conflicte, les autoritats franquistes van emprar aquestes construccions per controlar i vigilar el contraban marítim. Durant la dècada dels cinquanta, es van convertir en habitatges de famílies d’immigrants arribades a Catalunya.
Capella del Sant Crist de Balasch (camí del Mig): És d’una única nau i té una coberta de doble vessant feta amb ceràmica de color marró. En el seu interior hi ha quatre esglaons que s’omplen de rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. Reprodueix el model de capelleta sota la influència de l’estil historicista.
Canalització d’en Ratés: La conducció, que té una llargada de 195 m i una amplada de 50 cm, està sobre un mur fet amb pedres i maons, molt irregular, i lligats amb morter. A l’interior de la canal l’aigua passava per una conducció de ceràmica amb l’interior vidrada de color marró, de 22 cm de diàmetre. La part millor conservada correspon a la part situada al sud, on trobem el segon pou cobert per una cúpula feta de maons.
Moli fariner d’en Jordà: Ros de Pineda va construir una reclosa (a la part alta de la riera, a prop de can Jordà) i va edificar el molí, que prenia l’aigua de la riera de Santa Susanna. Juntament amb aquest es va construir la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia “molí de la Taverna”.
Masia de Can Ratés: La Torre de guaita que la presideix fou construïda per Bartomeu Poch l’any 1584. La següent referència és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L’any 1861 l’adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l’Ajuntament de Santa Susanna és el seu propietari.
Torre de Can Ratés: La torre de guaita i de refugi va ser construïda per Bartomeu Poch l’any 1584, al costat de la seva masia, amb la que es comunicava la nivell del primer pis. Es va edificar pels perills dels corsaris durant l’edat mitjana i moderna a la zona costanera.
Església de Santa Susanna: El nom de Santa Susanna apareix al S.XII, el nom es canvià per l’advocació de la capella que es construí en aquesta època, en la qual s’havien conservat pintures al fresc de l’alta Edat Mitjana (actualment desaparegudes). L’edifici va ser restaurat al segle XVI pels seus propietaris, la família Poch i per la família Ratés, a qui va passar posteriorment, i desprès als Amer. Forma part d’un mas molt gran denominat Can Ratés.
Conjunt de Mas Parera i Can Salvi: Possiblement les dues masies pertanyien a un gran mas proper, l’actual masia de Can Ratés, que originà el nucli de Santa Susanna. Els murs són de maçoneria arrebossats i la coberta de teules àrabs de doble vessant. A Mas Parera queden alguns elements agraris i un pou; i a la façana principal hi ha un rellotge de sol. Al pati de Can Salvi hi ha un safareig i un pou, i a una de les façanes s’observa una finestra d’estil renaixentista tapiada.
Torre de Montagut: Torre bastida a mitjans del S.XIX per la transmissió de senyals òptics. És la torre núm.213 del ramal de la línia civil de València a Tarragona, Barcelona i la Jonquera. La torre situada amb anterioritat és la de Calella, construïda a 7,7 km de distància; i la següent és la situada a Puigmarí, al terme municipal de Maçanet de la Selva, a 11,6 km de distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada