Permeteu que comencem l'actualització del blog -ja ens disculpareu però des del mes d'abril que no havíem publicat cap entrada- explicant-vos com va anar la ja anunciada Festa de Sant Jordi, en la qual la Biblioteca Municipal, juntament amb les escoles, la Llar d'Infants i l'AMPA, van voler rendir un homenatge al nostre poeta local i col.laborador, Isidre Mollfulleda i Verdaguer.
El dia va començar amb l'ornamentació de la plaça, amb totes les manualitats que els nens i nenes havien anat preparant en els dies previs .... formigues, bolets, esquirols, vaixells, mussols .... i al centre de la plaça, l'exposició que la nostra entitat va muntar amb els moments més vitals de la seva vida : el naixement, la infantesa, el treball al bosc i al camp, el casament, la família, els seus primers llibres i els primers premis, i la seva vida actual. El mateix Isidre ens explica les emocions viscudes la Diada de Sant Jordi en el nostre Butlletí SSOM : "No tinc paraules
per agrair a la Núria Basart aquesta idea, que d’ella va sortir. Ho va proposar
a les mestres i s’hi van avenir. Gràcies també a totes elles i a altres persones
que hi van donar el vistiplau. Gràcies a la gent del SSOM, que també hi ha
donat un cop de ma, i per descomptat, a l’Ajuntament pel seu vistiplau. Només
faltaria que em descuidés de felicitar en Pere Nogueras, qui fa uns anys ve
donant a conèixer la meva obra, tant en la poesia com en unes ràdionovel.les
que ell mateix hi va intervenir com a artista a Ràdio Tordera i en alguna
festa, com un acte benèfic a Hostalric. A banda dels grans esdeveniments
compartits amb la família, com per exemple casar-me i ser pare, el passat dia
de Sant Jordi va ser el dia més gran de la meva vida. Gairebé no tinc paraules
per descriure aquest homenatge a la meva persona.
Podria dir que res
em va impactar de dita festa, simplement em va emocionar com mai m’havia
passat. Tampoc em vaig sentir estrany davant el meu nom i cognom posat a terra
amb lletres de cartró de gran tamany, però sí que anava pensant: com potser que
aquest sigui jo? Sí, sí, segur que no s’han equivocat. Algun cop se’m devien
enrogir els ulls, com en el discurs d’obertura del senyor alcalde i no em vaig
escapar de sentir-me baixar alguna llàgrima quan em vaig adonar que el meu
germà estava plorant. No és que ja no em quedin llàgrimes de tants cops que
hauré plorat a la vida, és que havia de fer el cor fort per evitar-les.
A la tarda em va fer
molta il.lusió tenir al meu costat la meva filla, la Clàudia, per presentar-me
a les nenes i nens petits. Ella és llicenciada en fil.lologia grecorromana per
la Universitat Autònoma i fa de professora a l’Institut Ramon Turró de Malgrat
de Mar. Ja que parlo d’ella ho aprofito per dir que, acabats els estudis de
bàsica ja es va posar a donar classes particulars a nens de primer i segon de
bàsica. Em fa molt feliç.
Estic més que
content perquè la meva família està orgullosa de tenir-me entre ella i aquell dia
vaig veure evidents mostres d’afecte de moltes persones, les quals considero
bons amics de tota la vida.
Gràcies a tothom
allà present, i als que voldrien haver-hi estat i no van poder ser-hi. Gràcies a tot el meu poble, als estudiants i
als mestres. Va ser tot un plaer la rebuda que em van fer a les escoles."
Us en deixem un ampli reportatge fotogràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada