La paret d’en Ratés es va construir uns anys abans de la III guerra carlista (1860 aprox.), pel Baró d’en Ratés, propietari de Can Ratés (Mas Poch), per a nodrir el petit llac construït a la Masia, des d’una deu d’aigua situada aproximadament un quilòmetre i mig més amunt. 
Amb aquesta conducció el Baró es proveïa d’una reserva d’aigua important, per a regar les seves terres i per a moure un molí hidràulic, a més de servir pel seu esbarjo amb una petita embarcació. Aquest molí fariner, l’any 1883 donava feina a quatre oficials i un moliner. 
Pel camí, la conducció nodria els safareigs d’algunes de les masies per on transcorria, -Can Tuset, Cal Ninot, Can Gralla, Can Creus, Mas de Dalt i Mas de Baix- deixan-t’hi una ploma d’aigua (cabdal equivalent a uns 2.200 litres per dia), com a dret de pas.
L’aigua hi circulava per gravetat, travessant la riera per mitjà de sifons, tenint en compte que la cota de la riera era força més elevada que avui dia.
En tot aquest tram la mina està soterrada i té una alçada interior d’un metre i escaig, les parets estan construïdes amb maó d’argila assecada i cuita, la volta superior està realitzada amb peces d’argila confeccionades expressament per a aquesta construcció. La mina disposava d’unes boques per poder-hi accedir i treure les “guilles” o acumulacions de llot que impedien la circulació de l’aigua.
La mina enllaça amb la construcció visible, que és de pedra i porta al seu 
interior la conducció per on passava l’aigua, un tub de terrissa envernissada o esmaltada construït amb trams encadellats de mig metre aproximadament. Per mantenir el desnivell del terreny, la paret sembla que va guanyant alçada fins a la part final rematada amb una cúpula, que és un dels dipòsits del sifó que creuava la riera . A l’altra banda, un dipòsit idèntic enllaçava amb una altra paret que partia les finques de Can Font i del Mas de Dalt, fins arribar a Mas de Baix, on tornava a soterrar-se fins a la Masia de Can Ratés.
Va deixar de portar aigua fins a Can Ratés als anys seixanta, però encara hi ha un tram pel que passa aigua fins a la riera, davant de Can Creus.
L’aigua hi circulava per gravetat, travessant la riera per mitjà de sifons, tenint en compte que la cota de la riera era força més elevada que avui dia.
En tot aquest tram la mina està soterrada i té una alçada interior d’un metre i escaig, les parets estan construïdes amb maó d’argila assecada i cuita, la volta superior està realitzada amb peces d’argila confeccionades expressament per a aquesta construcció. La mina disposava d’unes boques per poder-hi accedir i treure les “guilles” o acumulacions de llot que impedien la circulació de l’aigua.
La mina enllaça amb la construcció visible, que és de pedra i porta al seu 
interior la conducció per on passava l’aigua, un tub de terrissa envernissada o esmaltada construït amb trams encadellats de mig metre aproximadament. Per mantenir el desnivell del terreny, la paret sembla que va guanyant alçada fins a la part final rematada amb una cúpula, que és un dels dipòsits del sifó que creuava la riera . A l’altra banda, un dipòsit idèntic enllaçava amb una altra paret que partia les finques de Can Font i del Mas de Dalt, fins arribar a Mas de Baix, on tornava a soterrar-se fins a la Masia de Can Ratés.Va deixar de portar aigua fins a Can Ratés als anys seixanta, però encara hi ha un tram pel que passa aigua fins a la riera, davant de Can Creus.
El seu valor històric ve donat, a més de la seva antiguitat, per ser un element que mostra l’aprofitament de l’aigua en un temps passat, tant per finalitat agrícola com industrial, digne per tant d’ésser conservada com a mostra per a generacions futures.
La descripció de la conducció i les seves característiques s’ha fet a partir del record i coneixement de diversos veïns de Santa Susanna i de la informació extreta del llibre del Dr. Josep Mª Massons i Esplugues, “Història de la vila de Santa Susanna”.
