26 de juny 2008

CESSIÓ DEL PLÀNOL SSOM AL CEIP SANTA SUSANNA I AL CEIP MONTAGUT


Un dels nostres projectes és la catalogació de tots els elements que formen els paratges naturals, les masies (existents i desaparegudes), els elements més destacats del nostre patrimoni, els llocs d’especial interés ... tot això ho hem plasmat en un plànol del municipi que vam presentar a la Fira d’Entitats i ón després de moltes hores de feina hi ha assenyalats prop de dos-cents emplaçaments.

Aquest plànol ha despertat un gran interès entre els organismes oficials i algunes entitats del municipi, (Ajuntament, Policia Local, ADF...), als quals els hi hem cedit, tenint en compte els seus fins informatius i de protecció del medi.

Per això hem pensat també que és una bona eina de la qual ha de disposar l’escola. A partir del plànol poden sorgir projectes a desenvolupar a les classes, a través dels quals els nens de l’escola coneguin una mica més el terme municipal, els paratges naturals, les fonts, les denominacions autòctones, les masies, els elements patrimonials més destacats: el Molí Fariner d’en Rufus, la paret d’en Ratés, la Torre de Montagut, les capelles, les torres de guaita ...

De tota manera aquest és un plànol sobre el que s’està treballant continuament, potser dintre d’algun temps s’haurà ampliat amb les barraques de bosc, de camp, arbres i altres elements a destacar.

Així ho vam plantejar a l’Ajuntament, que va coincidir amb la nostra opinió, i aquest ha assumit les despeses d’impressió dels plànols que hem fet arribat als Directors del CEIP Santa Susanna i del CEIP Montagut.

LA PARET DE'N RATÉS I VUIT ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL MUNICIPI, DECLARATS BÉNS CULTURALS D'INTERÉS LOCAL (BCIL)

Amb l’objectiu de conservar els elements arquitectònics d’interès patrimonial, promocionar-los turísticament i donar-li un valor afegit a la cultura i identitat, l’Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat la declaració de diversos elements de patrimoni arquitectònic del municipi com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).


Els elements catalogats són: el Búnquer de costa de la Guerra Civil Espanyola, la capella del Sant Crist de Balasch, la paret d’en Ratés, la Torre i la Masia de Can Ratés, la capella de Santa Susanna, el conjunt format per Can Salvi i Mas Parera, el Molí fariner d’en Jordà i la Torre de telegrafia òptica de Montagut.

Aquesta declaració es planteja en el marc del Projecte de Béns d’Interès Cultural i Patrimonials de Santa Susanna. També es va aprovar en el darrer ple municipal la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona perquè aquesta realitzi el Mapa de Patrimoni Local de Santa Susanna. Aquest Mapa és un inventari exhaustiu dels elements del patrimoni del municipi a través del qual s’elaboraran propostes de gestió: un catàleg, el Pla d’usos, la protecció per llei, desenvolupament d’elements per a la recerca de la història del municipi, etcètera.

Búnquer de costa (situat a la platja de les Dunes): formava part d’una línea que van construir els ajuntaments republicans de la comarca del Maresme per defensar-se i vigilar el territori en cas de bombardeig dels avions nacionals que s’enlairaven des de Mallorca per bombardejar Barcelona. Es van construir entre finals de l’any 1936 i l’any 1937. Després del conflicte, les autoritats franquistes van emprar aquestes construccions per controlar i vigilar el contraban marítim. Durant la dècada dels cinquanta, es van convertir en habitatges de famílies d’immigrants arribades a Catalunya.

Capella del Sant Crist de Balasch (camí del Mig): És d’una única nau i té una coberta de doble vessant feta amb ceràmica de color marró. En el seu interior hi ha quatre esglaons que s’omplen de rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. Reprodueix el model de capelleta sota la influència de l’estil historicista.

Canalització d’en Ratés: La conducció, que té una llargada de 195 m i una amplada de 50 cm, està sobre un mur fet amb pedres i maons, molt irregular, i lligats amb morter. A l’interior de la canal l’aigua passava per una conducció de ceràmica amb l’interior vidrada de color marró, de 22 cm de diàmetre. La part millor conservada correspon a la part situada al sud, on trobem el segon pou cobert per una cúpula feta de maons.

Moli fariner d’en Jordà: Ros de Pineda va construir una reclosa (a la part alta de la riera, a prop de can Jordà) i va edificar el molí, que prenia l’aigua de la riera de Santa Susanna. Juntament amb aquest es va construir la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia “molí de la Taverna”.

Masia de Can Ratés: La Torre de guaita que la presideix fou construïda per Bartomeu Poch l’any 1584. La següent referència és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L’any 1861 l’adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l’Ajuntament de Santa Susanna és el seu propietari.

Torre de Can Ratés: La torre de guaita i de refugi va ser construïda per Bartomeu Poch l’any 1584, al costat de la seva masia, amb la que es comunicava la nivell del primer pis. Es va edificar pels perills dels corsaris durant l’edat mitjana i moderna a la zona costanera.

Església de Santa Susanna: El nom de Santa Susanna apareix al S.XII, el nom es canvià per l’advocació de la capella que es construí en aquesta època, en la qual s’havien conservat pintures al fresc de l’alta Edat Mitjana (actualment desaparegudes). L’edifici va ser restaurat al segle XVI pels seus propietaris, la família Poch i per la família Ratés, a qui va passar posteriorment, i desprès als Amer. Forma part d’un mas molt gran denominat Can Ratés.

Conjunt de Mas Parera i Can Salvi: Possiblement les dues masies pertanyien a un gran mas proper, l’actual masia de Can Ratés, que originà el nucli de Santa Susanna. Els murs són de maçoneria arrebossats i la coberta de teules àrabs de doble vessant. A Mas Parera queden alguns elements agraris i un pou; i a la façana principal hi ha un rellotge de sol. Al pati de Can Salvi hi ha un safareig i un pou, i a una de les façanes s’observa una finestra d’estil renaixentista tapiada.

Torre de Montagut: Torre bastida a mitjans del S.XIX per la transmissió de senyals òptics. És la torre núm.213 del ramal de la línia civil de València a Tarragona, Barcelona i la Jonquera. La torre situada amb anterioritat és la de Calella, construïda a 7,7 km de distància; i la següent és la situada a Puigmarí, al terme municipal de Maçanet de la Selva, a 11,6 km de distància.

OBRES DAVANT EL CEIP MONTAGUT


La Junta Directiva en sessió de 22 de maig, va acordar fer arribar la nostra preocupació a l'Ajuntament pel destí dels dos arbres (un plàtan i una alzina centenaris) que es troben als marges de la Riera de Santa Susanna, en el tram de davant de l’edifici de la nova escola, així com també el nostre desacord amb el cobriment de la riera.

Sembla imminent l’inici de les obres per cobrir la Riera en aquest tram, de fet els pares mostren la seva preocupació perquè encara no estan iniciades. Pensem també que el cobriment es podria replantejar ja que en ella mateixa pot formar part del projecte educatiu: per la seva vegetació i fauna, per l’estudi de l’horografia i el paisatge mediterranis , els cicles de l’aigua …, com s’ha fet en altres municipis, tampoc pensem que representi un perill, fins el dia d’avui en cap moment s’ha produït cap accident, i si es prenen les mesures necessàries tampoc s’han de produir esllavissades.

Pensem que podria fer-se una protecció natural que permetés que tots aquests elements no fossin anul·lats i això seria també un potencial educatiu pels futurs alumnes del nou CEIP, com ho ha estat durant tants anys per tots els nens de Santa Susanna, que hem fet de la Riera l’escenari de molts dels nostres jocs i aprenentatge . Segurament no plantegem la solució ni més econòmica ni més senzilla, però segur que la més respectuosa amb l’entorn i amb la nostra identitat com a poble.

Donat que el tema sembla, per la imminència de les obres, que podrem incidir poc en aquesta qüestió del cobriment, sí que les obres que s’hi han d’executar han de respectar la vida d’aquests dos arbres centenaris, que d’altre banda creiem perfectament compatibles per la seva ubicació.
Per això, hem demanat a l'Ajuntament que si respectats el plàtan i l’alzina centenaris que es troben als marges de la Riera de Santa Susanna al tram de propera canalització i/o cobriment, davant de l’edifici de la nova escola.
L'última setmana de juliol s'han iniciat les obres i l'alzina ha estat podada i trasplantada. De moment, se'ns ha comunicat verbalment que el plàtan es pot salvar. Estarem pendents del decurs de les obres.

JA SSOM MÉS SOCIS !!!


El dimecres 30 d’abril, a 2/4 de 10 del vespre, i amb el nom de VINE I PARTICIPA!, el SSOM va convocar a totes aquelles persones interessades en conèixer l’entitat i els seus objectius, participar en els nostres projectes o aportar els seus coneixements per tal de tirar endavant les accions previstes, ja sigui en col.laboracions puntuals o integrant-se a l’entitat.

Com a resultat de la reunió han sorgit nous socis i col.laboradors, engrescats en participar en els nostres projectes. A tots ells, els donem la benvinguda a la nostra entitat.

REIVINDIQUEM LES GRANOTES !!!

A l’encreuament del Carrer del Bou amb la Carretera Nacional-II, hi havia una barraca amb un safareig, al qual n’hem sentit a dir sempre “les Granotes”, no hem pogut esbrinar ben bé el perquè, però la creença general és perquè en aquell safareig, com a molts, hi devien haver moltes granotes.

La barraca i el safareig, amb l’ampliació de la Carretera Nacional va desaparèixer i a l’encreuament hi ha actualmente una rotonda de grans dimensions.

El cert és que l’expressió “travessem per les Granotes”, “vigila la carretera quan passis per les Granotes”, encara avui dia la gent més gran la fa servir.

És per això que hem proposat a l’Ajuntament recuperar per aquesta rotonda el nom de “Les Granotes” i col.locar-hi alguna escultura en què aquestes hi siguin les protagonistas. Ens hem permès suggerir que potser algun artista local podria encarregar-se de fer un esbós per aquest projecte.

L'ARBRE DE CAL SANTPARE I EL CAMÍ D'ANANT A MISSA


Al terme municipal de Santa Susanna hi ha un arbre, concretament una alzina, a la qual van clavar una creu de ferro fa molts i molts anys. Amb el temps la fusta de l’alzina ha anat engolint la creu, de la qual només es veu una mica de la part superior, però ha quedat evidentment marcada la forma de la mateixa en la fusta del seu tronc.

El fet que va motivar això, queda recollit al llibre de Daniel Rangil “Històries i llegendes de l’any vuit” –Recull de cultural oral del Montnegre-, que va ser presentat el dia de l’aplec de l’Erola a l’Hostal Vell d’Hortsavinyà, i el dia de Sant Jordi a Santa Susanna.

La història, contada a en Daniel Rangil per en Joan Xaubet de Santa Susanna, diu que “El de Cal Santpare, en temps de batre el blat, es veu que de nit agafava un sac i l’anava a omplir a les altres cases que batien. Una vegada es veu que el van enxampar. Li van clavar una pallissa que el van matar i allà on va passar hi van posar una creu en un arbre”.

L’arbre en qüestió està a la vora d’un camí, l’accés al qual ha estat tallat des de fa un temps pel propietari de la finca de Mas Vivó Vell que ha reconstruït la casa i tancat totalment la finca.
Desconeixem amb quin títol legítim ha fet això, doncs és un camí que dóna accés a altres peces de bosc i camins, i per ón hi han passat morts, -si més no, el de Cal Santpare-, i segons la tradició dels avis, per un camí ón hi hagin passat morts no es pot privar mai més el pas. A més, hi ha veïns del poble que recorden que aquell camí era nomenat pels avis com el “Camí d’anant a missa”, per tant per allà anàven a Sant Pere de Riu, parròquia a la que pertanyien, tant els morts com els vius.

Doncs malauradament avui no s’hi pot accedir i per tant no es pot gaudir de la visita, si més no curiosa, a aquest arbre, al qual la nostra entitat ha proposat protegir i senyalitzar com a punt històric del municipi, així com que tingui un accés per tothom que el vulgui visitar.